tag:blogger.com,1999:blog-8463870806736953904.post1092483373540446878..comments2013-04-25T22:42:51.428+02:00Comments on edició limitada: la tristesa...edició limitadahttp://www.blogger.com/profile/10824123034652433618noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-8463870806736953904.post-12950217592862005532013-04-25T22:42:51.428+02:002013-04-25T22:42:51.428+02:00bona pregunta...
difícil resposta i gràcies!
la ra...bona pregunta...<br />difícil resposta i gràcies!<br />la radicalitat que t'ha fet gràcia m'obliga<br />(afortunadament) a veure més enllà <br />de la punta del meu nas!edició limitadahttps://www.blogger.com/profile/10824123034652433618noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8463870806736953904.post-62529104122735286572013-04-18T11:23:25.032+02:002013-04-18T11:23:25.032+02:00És el problema de sempre... qualsevol malaltia o d...És el problema de sempre... qualsevol malaltia o disfunció del cos està vista com una cosa accidental, no volguda i fatídica (un braç trencat, estar cansat, el genoll que fa mal, un queixal...) Tothom et dóna ànims i tothom ho entén.<br /><br />En canvi quan es tracta de la ment, la gent és molt més propensa a pensar que és una cosa voluntària i que qui no es troba bé és perquè no vol (un dia trist, una mala ratxa, no poder dormir bé, una depressió, estar bloquejat). tothom opina i molts estan convençuts que "ja se't passarà la tonteria".<br /><br />És trist, perquè ho és, però és així.<br /><br />Això em porta a fer-me una pregunta molt radical però que m'ha fet gràcia:<br /><br />si ens fessin escollir entre perdre el cos o perdre el cap (entenem perdre com a quedar inutilitzat)... què escolliríem?<br />La rata sàviahttps://www.blogger.com/profile/15670956409510839892noreply@blogger.com